Les retallades en educació a l'IES Valle de Elda

Emblema dels moviments antiretallades

Les mesures d'estalvi del govern afecten l'educació

El Consell de Ministres va aprovar el dia 20 d’abril de 2012 un reial decret-Llei que permetia a les comunitats autònomes apujar el nombre d'alumnes per aula de col·legis i instituts i encarir les matrícules de les universitats públiques. Tot per tal de complir l'objectiu de dèficit autonòmic de l'1,5 per cent i estalviar 3000 milions d’euros.

Aquestes mesures implicaven un augment de les hores de classe, 25 en infantil i primària i 20 en la resta d'ensenyaments. El  nombre d'alumnes per aula, que actualment està fixat en 25 en Primària i 30 en Secundària, podia arribar a augmentar un 10% (fins a 36 alumnes en Secundària).

La situació econòmica del país ha portat el govern a prendre aquestes mesures d’estalvi radicals. Les retallades pressupostàries han resultat especialment  polèmiques en sanitat i en educació perquè es tracta de serveis públics bàsics. A les mesures d’estalvi s’ha sumat l’augment de l’IVA fins al  21% en els materials escolars.

Per tal de conèixer la manera com aquestes retallades han afectat en el nostre entorn, hem preparat aquest reportatge.

Les retallades a l’IES Valle de Elda

Les retallades en educació també han
afectat la nostra comunitat educativa

El retard en el pagament dels diners per al funcionament del centre ha sigut on primer s’han notat les retallades. La conselleria dóna uns diners als centres per al seu funcionament: pagar la llum, l’aigua, el telèfon,  comprar materials per als alumnes, ordinadors, projectors, etc... Si la conselleria no paga aquests diners, no es poden pagar els materials. No obstant això, l’institut ha pogut mantenir uns mínims serveis gràcies als ingressos que arriben dels projectes i programes en els quals participa.


Un altre aspecte de les retallades ha sigut la falta dels professors, enguany s’han perdut 9 docents de la plantilla. Això fa que no tinguem tants professors com abans i que els que tenim facen més hores de classe i atenguen a més alumnes per aula (fins a 31 en 1r d’ESO). L’atenció del professor no pot ser la mateixa amb tants alumnes. A més, els docents han d’atendre a grups molt diversos i estan sotmesos a un estrés més gran.


D’altra banda, l’augment de les hores lectives fa que no hi haja prou professorat per cuidar de la biblioteca, fer guàrdies o desdoblar grups.


Les retallades també afecten els salaris dels professors, que han disminuït entre un 5% i un 7%.   A més a més, l’estat ha eliminat la paga extra de Nadal a tots els funcionaris públics. Els professors se senten poc valorats per l’administració, però, a pesar de tot, continuen fent el seu treball perquè són professionals i els agrada el seu ofici.

Menjador de l'IES Valle de Elda.
Les beques del menjador també han patit les retallades

Els alumnes per la seua part,  noten les faltes de professors en l’atenció que reben. Els pares per l’altra opinen que es pot estalviar si no hi ha més remei, però els preocupa la baixada de la qualitat de l’ensenyament. Per als pares, caldria que les famílies, juntament amb els alumnes i els professors, treballaren junts per a millorar la qualitat de l’ensenyament. Ara bé, hauria de ser l’administració la qui més hauria de fer per a posar els mitjans necessaris per a aconseguir una millor educació, ja que és l’administració la que gestiona el pressupost educatiu.


Els pares se senten enganyats i decebuts i opinen que aquesta situació genera tensions i conflictes dins de la comunitat educativa. Noten que està baixant la qualitat de l’ensenyament que reben els seus fills i filles, que hi ha massificació i falta d’ajudes en beques de menjador, en llibres, en el manteniment de les instal·lacions, en cobrir les baixes dels professors, en quasi tot.

La inversió en educació és una inversió per al futur?

Emblema dels moviments antiretallades

Fa uns mesos, el ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert feia unes declaracions en les quals afirmava que una major inversió pública en educació no feia millors alumnes i demanava a les famílies i als docents que afrontaren l'educació dels fills amb una "nova actitud" i que s’"implicarem més". El Govern preveia que el pes de l'ensenyament cauria del 4,9% al 3,9% del PIB (Producte Interior Brut) en cinc anys (l’any 2009 la inversió educativa va ser del 5% del PIB d'Espanya, segons dades del Banc Mundial).

Per la seua part, la consellera d'Educació, Formació i Ocupació, María José Catalá, va presentar el passat 6 de novembre els pressupostos d’educació per a l’any 2013. Aquests pressupostos presenten una reducció del 9,6 per cent respecte a l'exercici anterior. Seguint el mateix argument que el ministre, la consellera Català defensava aquesta retallada assegurant que no hi ha una "relació" entre els resultats educatius i la inversió que es destina a aquest fi: “no per més aportacions a l'Educació s’obtenen millors resultats ".

Els organismes internacionals adverteixen dels perills dels ajustaments pressupostaris en l’educació perquè es tracta del futur d’un país i dificulten la recuperació econòmica.

Un informe de la OCDE (Organització Mundial per al Desenvolupament Econòmic) publicat a la web del Ministeri d’Educació d’Espanya assegura que com més inverteix un govern en educació, més beneficis econòmics obtindrà en el futur.

En aquesta mateixa línia, el relator especial de l’ONU sobre el Dret a l’Educació, Kishore Singh, afirmava el 7 de novembre passat a La Rioja, que "la inversió en educació no pot baixar", encara que la situació econòmica siga dolenta. La funció del relator Kishore Singh dins el Consell de Drets Humans de l’ONU és "vetlar pel dret a l'educació en el mòn”.

Un reportatge de: Marcos Muñoz, Aitor Sánchez, Adrian Cosmin, Ángela Reyes 
Assignatura: Optativa Instrumental (Periodisme Digital), 1r ESO A (Dep. de Valencià: llengua i literatura)